Ahir dimecres, Teià va celebrar una nova Diada Nacional marcada per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans i per les crides a la unitat del sobiranisme per articular una resposta conjunta i consensuar un nou full de ruta.

Enguany, la commemoració dels fets de 1714 davant del monòlit en honor de Rafael Casanova i Sebastià Dalmau va comptar amb uns convidats d’excepció: un grup d’escocesos que ha conviscut durant uns dies amb famílies del poble. L’estada ha estat coordinada per la Marta Orteu, amb el suport del col·lectiu Catalan Way, l'ANC i i Òmnium Cultural, i ha inclòs diverses activitats culturals i de lleure, com ara un tast de vins a la masia de Can Magarola, a Alella, i una visita a Amer i a la presó de Lledoners acompanyats per l’ANC.

Els hostes formaven part del grup d’animació Saor Alba Pipes & Drums, molt conegut al seu país per la seva participació en les marxes ciutadanes a favor de la llibertat d’Escòcia. Els seus integrants van comparèixer al parc de Can Godó vestits a la manera tradicional i van presentar els seus respectes al caiguts en la Guerra de Successió interpretant l’himne d’Els Segadors amb tabals i sacs de gemecs.

Més tard, la comitiva va ser rebuda a la sala de plens de l’Ajuntament, on va ser obsequiada amb una reproducció del signaculum romà de Vallmora. Per la tarda, el grup va desfilar a la manifestació de Barcelona i va causar gran sensació, tant al fossar de les Moreres com al llarg del recorregut.

Com ja és costum, l’ofrena floral va aplegar la majoria d’entitats i clubs esportius de la població. També hi havia representants de tots els grups municipals (ERC-Compromís amb Teià, PDeCAT, GT i PSC), tret de Cs. L’acte va ser presentat per la regidora de Cultura i Patrimoni Històric, Olga Parra, i va acabar amb l’actuació conjunta de les corals de Teià.

“Ho tornarem a fer”
L’alcalde, Andreu Bosch, va adreçar unes paraules als assistents. D’entrada, va voler compartir algunes reflexions “a l’entorn del moment complex que estem vivint” i després va llegir el manifest de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Bosch va apel·lar a les paraules del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que dies enrere assegurava en una entrevista que "ho tornarem a fer" en el marc de “la defensa de les conquestes socials assolides i l’exercici de cada dret que sigui condemnat, inclòs del dret a l’autodeterminació”.

D’altra banda, l’alcalde va assegurar que “la manca d’estratègia unitària ens debilita i ens desanima com a societat civil. Necessitem enfortir-nos, com l’esperit del 3 d’octubre de 2017”. Bosch va fer una crida a “deixar-nos de retrets” i va posar com a exemple un article del poeta Joan Maragall publicat l’any 1907 sobre la reivindicació unitària de la Solidaritat Catalana: “Solidaritat és la terra, ho sents? Cada home és un tros de la terra que crida, que vol son esperit propi per a regir-se; i ho crida en tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos, ciutadans, blancs i negres, rics i pobres”.

Manifest institucional
L’alcalde es va referir als ajuntaments com a “col·laboradors necessaris del referèndum de l’1 d’octubre” i, tot seguit, va llegir el manifest unitari del món local. Coincidint amb els quaranta anys de la restitució dels ajuntaments democràtics, “constatem que la commemoració de la Diada Nacional d’enguany es produeix enmig d’un context internacional de pugna social i institucional entre els que volen assolir més democràcia, justícia i llibertat i aquells que volen evitar-ho”. Segons l’ACM, "el procés social, polític i institucional que viu el nostre país queda plenament incardinat dins d’aquest moviment global i hi participa amb un projecte constructiu i uns valors clarament positius”, des de la no-violència.

Fent un símil amb la persecució de 1714, el manifest apunta que "els temps moderns ens han portat setges moderns” i denuncia “la involució democràtica de l’Estat”, “l’ofec econòmic” i “l’onada de menyspreu i repressió que fa que tinguem presos polítics, per als quals exigim l’absolució”.

Xerrada i sardanes
Els actes de la Diada a Teià van començar el dia abans. Dilluns, la pluja va obligar a traslladar de Can Llaurador a La Unió tant la conferència del director del Museu de la Música de Barcelona sobre l’origen del cant dels Segadors com la ballada posterior de sardanes, a càrrec de la Cobla Premià. Les dues activitats van ser un èxit de públic.

En una reunió mantinguda ahir, 9 de setembre, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, va comunicar als alcaldes de Teià i del Masnou que el Departament de Terrritori i Sostenibilitat, a través del Servei Territorial de Carreteres, ha redactat la proposta d’estudi del projecte constructiu de la rotonda situada a la intersecció actual de la carretera N-II amb la zona comercial del sector Voramar II.

El nou enllaç millorarà la funcionalitat de la cruïlla i donarà una solució més adequada i segura als moviments d’entrada i sortida des de la carretera de Teià, paral·lela a la Riera.

La Generalitat estima en 500.000 euros el cost de construcció del giratori. Abans d’adjudicar l’obra, però, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat ha informat als alcaldes que caldrà realitzar un estudi dels fluxos actuals de mobilitat, així com una simulació de trànsit i capacitat de la rotonda que n’avalin el correcte funcionament.

Reivindicació conjunta
L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha assegurat que “es tracta d’una reivindicació que perseguim d’ençà que el 2007 es va construir la nova carretera de connexió del poble amb l'N-II” i s’ha felicitat perquè “finalment, i gràcies a la insistència dels ajuntaments de Teià i el Masnou, hem aconseguit aquest primer compromís per part del Govern”.