El ple de l’Ajuntament celebrat ahir va donar llum verd a l’expedient per sol·licitar a la Generalitat la desafectació de l’edifici conegut com la casa dels mestres: un bloc de vuit habitatges situat al carrer de Josep Puigoriol, entre el Poliesportiu i l’Escola El Cim. En el passat, aquests pisos estaven reservats als professors que exercien al poble, però fa anys que no hi viu ningú. L’immoble és propietat municipal, però el consistori no en pot disposar fins que el Departament d’Educació no hi renunciï expressament.

Ara, l’Ajuntament voldria destinar-los a habitatge social per a joves, davant la manca d’oferta a preus assequibles per aquest col·lectiu. De fet, la iniciativa respon a una de les propostes recollides en el Pla Local de Joventut per al període 2017-2020. El titular d’aquesta regidoria, Andreu Porta, explica que “quan se’n retorni l’ús al municipi podrem iniciar els tràmits per redactar un conveni amb una cooperativa d’habitatge perquè els rehabiliti”.

Pla de Millora Urbana
El ple també va aprovar per unanimitat el Pla de Millora Urbana corresponent a la tercera fase de la urbanització del sector de la Solera, a l’entorn de l’avinguda de José Roca Suárez-Llanos i els carrers del Tenor Viñas i del Pont. La seva tramitació incorpora les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme pel que fa a l’alçada reguladora màxima i l’ordenació volumètrica dels edificis que s’hi construiran. Segons l’alcalde, Andreu Bosch, els serveis tècnics municipals atorgaran la corresponent llicència d’obres a curt termini, la qual cosa suposarà una injecció econòmica per a les arques municipals que girarà a l’entorn dels 200.000 euros.

Crítiques a la Justícia
Els grups municipals van donar suport a dues mocions. La primera exigia l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i blasmava “la deriva antidemocràtica de l'estat espanyol”. L’alcalde va denunciar “la conjura del poder policial i judicial”, i va criticar l’empresonament “injust i arbitrari” dels consellers i la presidenta del Parlament. Bosch va alertar que “s’està instruint una causa general contra l’independentisme i una autèntica cacera de bruixes. Des del món municipal –va dir– no ens aturarà cap barrot ni cap cop de porra. Ens mantindrem ferms en defensa de la llibertat i el ple exercici de la democràcia contra la dictadura del 155 i a favor de les persones que volen ser tractades com a ciutadans i no com a súbdits”.

En nom d’ERC-Compromís amb Teià, Montse Riera, va afirmar que “aquesta deriva autoritària ja fa temps que la patim i ara ens ha esclatat a la cara amb sentències indignes com la de La Manada o el judici als nois d’Altsasu”, i va assegurar que “poques coses et fan sentir més desemparada que la injustícia dels qui han d’impartir justícia”.

La portaveu de GT, Teresa Casellas, va apuntar que “la justícia espanyola s’allunya cada cop més de la realitat” i va contraposar que no es consideri violació una agressió sexual i que en canvi s’empresoni algú per manifestar-se.

També Francesc Ribas, en representació del PDeCAT, va mostrar el seu malestar: “per acabar amb la mala justícia volem educar les noves generacions en la pau, el respecte i la solidaritat”. Ribas va expressar la seva simpatia pels “veïns d’Espanya que pateixen un estat podrit, corcat i pudent”, i va proclamar que “els carrers seran sempre feministes”.

Per acabar, la corporació municipal va aprovar una moció de suport a Proactiva Open Arms. El text rebutja de pla les acusacions de les autoritats italianes i líbies contra aquesta ONG per tràfic de persones i associació delictiva. La regidora de Cooperació, Montse Riera, va defensar la feina dels socorristes i la prevalença del dret del mar: “la protecció de la vida és una prioritat absoluta i salvar persones no pot ser mai un delicte”.