caenfrdeites
  • Inici
  • Notícies
  • DESTACATS
  • L’Ajuntament elaborarà un pla contra l’okupació i l’acaparament bancari d’habitatges

L’Ajuntament elaborarà un pla contra l’okupació i l’acaparament bancari d’habitatges

Imprimir correu electrònic

cases03El ple municipal celebrat el passat dijous, 24 de setembre, va debatre un total de nou mocions impulsades per diferents grups municipals, sobre qüestions ben diverses. Es tracta d’un número d’iniciatives molt elevat com a conseqüència de dues conjuntures: el període d’excepcionalitat creat per la pandèmia i l’absència del secretari de la corporació per baixa temporal. Per aquesta raó, l’alcalde, Andreu Bosch, va exposar que el mes de març va suggerir a la resta de grups que ajornessin el debat i votació dels textos fins a recuperar la normalitat administrativa, i els va agrair la bona predisposició.

De fet, la sessió plenària va recuperar el format telemàtic, seguint les recomanacions de la Generalitat de no fer reunions de més de sis persones, i va comptar amb la participació de la nova secretària municipal.

Atesa la seva extensió, que va sobrepassar les dues i mitja, les qüestions plantejades a l’ordre del dia seran abordades en aquesta notícia i en d’altres de successives.

ple setembre 01Problema creixent

En matèria de seguretat i habitatge, el ple va aprovar per unanimitat una moció de Cs contra les okupacions, que prèviament havia estat ser negociada i consensuada amb la resta de grups.

D’acord amb el codi penal, l’okupació il·legal d’immobles, amb o sense violència, és tipificada com un delicte d’usurpació o de violació de domicili, però la legislació actual dificulta i dilata en el temps la recuperació legítima de la propietat.

El text de Cs critica la “lentitud dels procediments judicials” i reclama a l’Estat “l’enduriment de les sancions penals”. La moció també sol·licita al Govern espanyol que “habiliti la potestat d’entrada, escorcoll i identificació dels okupants” per part de les policies locals sempre que hi hagi indicis delictius, i que “reforci les competències dels ajuntaments” per “subrogar-los les accions de desallotjament en aquells casos que afectin la seguretat i la convivència ciutadana”.

Cens i pla municipal

Entre els acords de resolució, l’Ajuntament es compromet a “elaborar un pla municipal contra l’okupació amb la finalitat d’assegurar la devolució dels immobles als seus propietaris”. Aquest pla “inclourà un servei d’assessorament i orientació jurídica” a les persones afectades. En aquest sentit, la Policia Local ja disposa d’un cens d’habitatges okupats. D’acord amb la moció, a partir d’ara, la Policia “instruirà els expedients administratius oportuns amb l’objectiu d’acreditar els fets contraris a les ordenances vigents en matèria de civisme”, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra.

L’Ajuntament també “reforçarà les mesures que siguin necessàries per vetllar per la seguretat”, en col·laboració amb les associacions veïnals. Entre d’altres accions, s’incrementarà “de forma immediata la presència policial i el patrullatge” tant en les zones del municipi que ja compten amb cases okupades, per al seu “control i seguiment”, com en aquelles altres que en poden ser susceptibles, amb finalitats preventives.

Segons fonts de la Policia Local, en aquests moments hi ha una dotzena d'habitatges okupats.

Bancs i grans tenidors

La moció també aborda la problemàtica social derivada de la precarietat laboral, la crisi econòmica i la manca d’habitatges a preu assequible. En aquest sentit, el text fa una crida per “evitar que l’okupació sigui una alternativa per atendre una necessitat habitacional”. Per això, l’Ajuntament insta el Govern de l’Estat perquè el Fons Social format pels habitatges de les entitats bancàries “passi a ser permanent” i “faciliti l’accés als grups de població més vulnerables”.

La portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va posar l’accent precisament en aquest aspecte. Busto va reclamar “ètica” a les entitats financeres i va apel·lar als “bancs i grans tenidors d’habitatges perquè els posin al servei de les persones i famílies més vulnerables”, ja que es tracta d'edificacions buides que ja existeixen.

Per la seva part, Gemma Rosell, en nom de JxCat, va recalcar que “alguns dels acords ja s’estan complint”, en referència a la “molt bona feina de la Policia Local”, i va valorar com a “especialment interessant” el servei d’assessorament i orientació jurídica als veïns afectats.

Ajuts al lloguer

El ple també va tractar una moció del PSC que instava la Generalitat a “aixecar la suspensió dels ajuts al pagament de l’habitatge habitual per minimitzar l'impacte econòmic i social de la Covid-19”. Més concretament, el text assenyala que “el Govern d’Espanya va avançar per transferència urgent” a la Generalitat prop 52,8 milions d’euros procedents del Pla Estatal de l’Habitatge 2018-2021 i 14,5 milions suplementaris del Fons de Contingència.

La moció exposa que el 12 de maig el Govern català va publicar una ordre de subvencions dotada amb aquests 14,5 milions per atendre el pagament total o parcial del lloguer habitual de persones en situació atur, amb reducció de jornada o bé afectades per un Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO) i que el dia 29 d’aquell mateix mes es va suspendre la convocatòria de forma cautelar “fins que la tramitació i valoració de les sol·licituds ja presentades permetin analitzar la suficiència del crèdit que faci viable la continuació o no de la recollida de noves peticions”.

El PSC denuncia que “el Departament de Territori no ha posat termini a la suspensió”, de manera que les persones afectades per la Covid-19 que encara no havien presentat sol·licitud “no saben si ho podran fer o no”. Els socialistes alerten que això obligarà els ajuntaments a “pal·liar la situació” i “fer-se càrrec de l’increment exponencial de les necessitats econòmiques i socials de la ciutadania”. Per últim, el grup socialista exigeix a la Generalitat que “exerceixi les competències que té en matèria d’habitatge” i “complementi” la dotació pressupostària inicial amb “els recursos propis necessaris per garantir el dret a l’habitatge, com han fet altres comunitats autònomes”.

Al final, la moció va comptar amb el suport del PSC i Cs, i va ser rebutjada amb els vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià i JxCat. El portaveu d’aquest darrer grup, Francesc Ribas, va oferir la possibilitat de deixar la moció “sobre la taula per treballar-la millor”, després d’assegurar que el text “és un recull de dades no contrastades” i d’instar el PSC a “demostrar que aquesta quantitat de milions ha arribat” efectivament a la Generalitat. El portaveu socialista, Joaquim Roca, va contestar amb una doble negació: “No tinc coneixement que no s’hagin enviat aquestes partides i en qualsevol cas -va subratllar- hauria de ser la Generalitat qui ho exigís”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, s’hi va abstenir després de recordar que a la Comissió Informativa ja s’havia requerit al PSC que “aportés alguna prova o fiabilitat que aquests diners s’han transferit”, sense resultat.

Ajuntament de Teià. Tots el drets reservats • C Pere Noguera, 12 • 08329 Teià • T 93 540 93 50 • ajuntament@teia.cat

Buscador

Apreta intro per cercar
caenfrdeites